MONTSERRAT BUTXACA
(Puig-reig, 1962)
Montserrat Butxaca és poeta i narradora. Ha publicat els llibres Els oracles del silenci (Institut Català de la Dona, 1999); Dunes de safrà (Lleonard Muntaner, 2010); Versos de sal (Cossetània, 2011); Angle de deriva (Moll, 2013); La casa de la vida (Pagès, 2015); Jardins dhivern (Cal Siller, 2018); Amfíbia (Viena, 2020), i a més dues plaquettes: Quan visquis als ulls de Penèlope (Associació Cultural Vallgorguina, 2002) i Cartografia dun naufragi (Òmnium Catalunya Nord, 2008). Ha obtingut, entre daltres, els premis: Caterina Albert i Paradís, Pare Colom, Ramon Comas i Maduell, Bernat Vidal i Tomàs, Jordi Pàmias, Jacint Verdaguer o el Betúlia (Memorial Carme Guasch). També ha participat en publicacions col·lectives com Eròtiques i despentinades, La terra sagna o lanuari Pensaments i Paraules. Alguns dels seus poemes han estat musicats per Jordi Vilaprinyó, M. Rosa Ribas Monné o Teresa Borràs. És mestra en gai saber pels Jocs Florals de Calella.
De formació autodidacta, actualment cursa el Grau de Llengua i Literatura Catalanes a la Universitat Oberta de Catalunya. És vicepresidenta de lassociació cultural Pensaments i Paraules i col·labora amb altres col·lectius vinculats a la poesia i la creació literària.
