MARIA CARME ARNAU I ORTS

Maria Carme Arnau i Orts viu a Alfara del Patriarca (València). Té les llicenciatures de Psicologia i de Filosofia i Ciències de l'Educació per la Universitat de València. Professora d'Educació Primària. Màster en Polítiques educatives. Doctora per la Universitat de València. Treballa en diversos seminaris d'investigació educativa. Va treballar de psicopedagoga en diversos instituts públics d'educació secundària i com a professora associada en la Facultat de Psicologia, en el Departament de Psicologia Evolutiva i Educativa. Continua en la Universitat de Filosofia i Ciències de l’Educació en el departament d’ investigació educativa.
Es va donar a conéixer com a poeta amb Bri de Vols (1996). En un principi va publicar, exclusivament, poesia fins a arribar a dotze poemaris— llibres com Clissar les hores (1998); Totes les mars són una sola mar (2005); Fragments de cel (2007); Bastir la mar endins (2008); En el desert dels meus ulls (2009); Itinerari de tendresa. (2010); Paraules sota la pell de l'univers (2012); Aquell so entre el no-res i l'infinit (2016); En el decréixer de la pluja (2017); En el principi la set i la sal (2019); fins aquest darrer poemari Habitatges de mirades i secrets —, en 2020 va irrompre en el camp de la narrativa amb la novel·la: La raó s’escampa en l’aigua, que guanya el premi de Rafael Comenge.
Ha rebut nombrosos premis de poesia, entre els quals destacaríem: Premi Internacional de poesia de la Fundació Cultural Poeta Francisco Mollá (2006); Jordi de Sant Jordi (2008), Goleta i Bergantí (2009), Ibn Hazm (2009), Ciutat de Torrent (2011), Badenes Dalmau (2014), Marià Manent (2016), Estabell Energia. Òmnium Cultural (2018); Sant Vicenç del Raspeig (2021)... I alguns poemes són musicats pels cantautors: Artur Àlvares.
Inclosa en vint-i-set antologies. Traduïda a l’italià, al francés i al cors. Ha traduït al poeta cors Pasquale Ottavi al català. Cinc poetes corsos. Editat per Labreu (2023).